Aquest escrit, el vaig redactar quan estava en plena teràpia, i em sentia en un pou, tot fosc; però gràcies a la meva lluita i les meves ganes de continuar vivint vaig ser capaç de superar... aquí teniu part de com em sentia:
Esa imagen, sentada en sus rodillas, vestida con el chándal de gimnasia, azul marino y verde azulado con el grabado del escudo del colegio en la banda izquierda del pecho, bloquea todos los recuerdos de mi infancia y me atormenta día tras día.
En un principio jugando con él inocentemente, creyendo que me quería, para mí como mi propio tío. Y como duele pensar lo ingenua que fui, que en realidad sus palabras estaban contaminadas, que su mirada no era transparente y sincera sino sucia y malvada y sus largos y morenos dedos como cuchillos afilados a punto de penetrar en el corazón de alguien y hacer que se vaya desangrando poco a poco sintiendo cada día un dolor más fuerte, más intenso… y esa olor a colonia mezclada con el olor al vino barato de cartón servido en uno de eso bares llenos de viejos borrachos lamentables que ven pasar su penosa vida sentados en una barra, ese olor que es veneno que poco a poco se va metiendo en las entrañas, como inyectado por una aguja directamente a la vena y que la sangre transporta rápidamente hasta el corazón, haciendo que sienta un gran dolor, asquerosidad, rabia, impotencia… pero que lamentablemente no es un veneno que tenga sus efectos al momento si no al paso de los años cuando ya es demasiado tarde para arrancar esa aguja, cuando ya lo llevas tan dentro de ti, fluye tan rápidamente por las venas que es imposible limpiarlo.
guau mire... no es solo la historia que a cualquiera le puede emocionar, sino también la manera de expresarte y esto que lo hiciste en proceso de terapia... ahora que ya estás completamente curada y te sientes con fuerzas, sabrás y lograrás transmitir tu experiencia y seguro, porque creo en ti, que esto es solo un granito de arena comparado con lo que puedes hacer y harás.
ResponderEliminarComo ves tienes mi apoyo en todo!!! ya ves que soy la primera en seguir el blog jajaja
con cada paso que hagas, estarás cada vez más cerca de tu meta, lo lograrás, estoy segura.
Besitos!!! tqq
Com ja t'he dit, es molt molt profund....Fa que et sentis per moments en primera persona. Si fins ara ho rebutjava unànimement, ara fa que encara tingui més repulsió contra aquest perfil de persones!!
ResponderEliminarJudit!! gracias por tus palabras y por tu apoyo... la verdad que creo que con el proyecto se pueden hacer muchas cosas y considero que es un tema que todos deberiamos estar concienciados pq el día de mañana seremos papás y nos tocará a nosotros proteger a los pequeños, y hacer que vivan su infancia plena y feliz. Un besazo guapa!!!
ResponderEliminarJordi un cop més gràcies per les teves paraules de suport!!!!
Si pot ser nois envieu el blog al màxim de gent possible i que es facin seguidors!!! gràcies
m'has deixat els péls de punta tia!! es una pasada veure com ho expliques i demostres aixi com ets una persona super valenta de la que ho has pasat fatal pero que has sortit i a més ho expliques per ajudar a la gent que ho esta pasant o per a nosaltres tia. M'has deixat bocaoberta mire i vals molt tia!!! Encara que sigui una putada gran ara t'has fet forta (a mi m'ha pasat el mateix amb lo de la meva germana k m'ha fet ser una persona mes forta i valorar el q realment es positiu en la vida i fer fora el negatiu). Espero que amb el projecte aconsegueixis el q et proposis i si es pot ajudar amb qualsevol cosa jo estic al facebook sempre wapetona!!!! a més com a profesora de nens petits k soc akest tema tmbe m'interessa. Molts petonassos wapisimaaa i moltisimaa sort i gracies per les teves paraules i per agregarmee!!!!
ResponderEliminarAroa mil gràcies per aquestes paraules de suport!! sé que amb lo de ta germana t'has fet una persona més forta! pq és cert que quan ens toca viure situacions límit ens donem compta de q som més forts del que creiem :) molta força a tu també que també vals moltíssim!!! i aviam si ens veiem aviat! un petonàs preciosa i et desitjo el millor!
ResponderEliminarMire, ets una gran persona i es per aquest motiu que em vaig obrir a tu quan ens vam conèixer. De fet, saps coses de mi que molta gent no sap. Dones confiança i la reps de la mateixa manera.
ResponderEliminarEt valoro molt, valoro infinitament la teva força de voluntat i el teu valor. Diré més, no els valoro únicament, ELS ADMIRO.
Allò que fas, allò pel que estas lluitant amb aquest projecte te un gran valor, estas fent un BÉ per tots, suposo que seras conscient, però només volia recordar't-ho.
Per acabar, CONFIO EN TU, i en que aconseguiras allò que et proposis! endevant :)
C.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarC. o també confio plenament amb tu! i valoro molt les teves paraules de veritat!! aquestes coses són les que em em fan seguir endavant, lluitant i tenint força per tirar el projecte endavant!!! gràcies :)
ResponderEliminarHe viscut part de la teva recuperació, i em sento molt orgullosa de tu, de tot el que has aconseguit i per tota la força que has trasmes dia tras dia, lluitant com una lleona per aconseguir allò que més volies, alliberar-te de les cordes que et tenien agafada, aquelles cordes que cremaven i et volien ofergar.
ResponderEliminarPerò després de tot ho pots dir ben fort, ja estàs curada, ja el pots afrontar amb el cap ben alt i aquest projecte es la culminació del teu éxit! T'estimo molt, i desitjo que tinguis molta sort en allò que et proposis, vals moltíssim així que ànims!!!!!!!!
Ja saps que estic aqui per qualsevol cosaa!!!
Un petó molt gran i una abraçada de les nostres!!! Ja et trobo a faltar! :)
Conchi!!!! la meva nena maca!! és veritat que tu has viscut part de la meva cura! els dies que estava trista i els que embogia de riure! :) i la veritat que gràcies pq quan he estat malament has estat capaç d'arrancar-me un somriure!! i gràcies pels moments que hem viscut juntes! jo també et trobo a faltar però sabem que ens tenim! un petonàs preciosa! t'estimo molt!
ResponderEliminar